Entradas

ETAPES DE L´ESCRIPTURA

Imagen
1. EXPLICAR LES CARACTERÍSTIQUES FONAMENTALS DE L´ETAPA SIL-LÀBICA. E scriptures sil·làbiques inicials:  Es tracta d’escriptures que tenen una part sil·làbica i una part pre-sil·làbica. (PAPALLONA): “ AALE ”  (ESQUIROL): “ HRLLS ”  Escriptures sil·làbiques sense predomini del valor sonor convencional (VSC):  Són escriptures on els alumnes fan correspondre una lletra per a cada retall de tira fònica (síl·laba), si bé no sempre tenen en compte el valor sonor convencional (la lletra escrita no correspon a cap fonema de la síl·laba).   (PAPALLONA): “ AART ” (4 síl·labes = 4 lletres)  (ESQUIROL): “ MIO ” (3 síl·labes = 3 lletres) Escriptures sil·làbiques amb VSC:  Fan el mateix que al nivell anterior (una lletra per a cada síl·laba) si bé en aquesta ocasió es respecta el valor sonor convencional. (PAPALLONA): “ PAOA ”  (ESQUIROL): “ AIO ”  2. A PARTIR DE LES ETAPES EVOLUTIVES DEL DESENVOLUPAMENT DE L´ESCRIPTURA;

COM APRENEM A PARLAR?

Imagen
Després d'haver vist el documental "The Baby Human" els aspectes que més m'han cridat l'atenció són:  *Un bebé des que està en l'úter de sa mare mostra preferències per les veus que ha escoltat i prefereix la veu de sa mare davant de qualsevol altra.  * Des de molt enjorn els bebés saben que les expressions es donen tant per mitjà de gestos facials com a través de la veu. Assenyalar (etapa lingüística) és una característica molt important per la qual els xiquets aprenen els noms de les coses.  * Un xiquet al néixer té la capacitat d'aprendre qualsevol llengua.  * Els nadons no sols reconeixen, sinó que canvien la seua actitud davant de l'escolta de la seua llengua materna i una altra que no coneixen i mai havien escoltat. (estudi del pipó) A més són capaços de distingir les paraules que tenen un significat de què no ho tenen.  * Un xiquet pot aprendre una paraula nova cada 90 minuts. TEORIA PSICOANALÍSTICA:  Segons Freud,

CONFERENCIA MAITE CANDELA I NURIA CAYUELA

Imagen
LLENGUES, PROJECTES I AMBIENTS CEIP MIGUEL DE CERVANTES Nuria i Maite són dos mestres tutores d'Educació Infantil del CEIP Miguel de Cervantes. Ambdós treballen en aules de 4 anys amb un alumnat castellano parlant (PPEV). Es tracta d'un col·legi plurilingüe i acull a 450 alumnes. L'objectiu que pretenen aconseguir és principalment que els xiquets i xiquetes es divertisquen i aprenguen a usar el valencià per a fer coses interessants: comunicar-se, aprendre, crear... Destaque de la conferència el moment "entrada amable" que em va semblar molt interessant i beneficiós tant per als alumnes com per als familiars i professors. Em va fer pensar que a vegades és millor dedicar un poc més de temps a certs moments com és en este cas l'arribada al col·legi, comunicar amb els pares i mares, assegurar-nos de que els xiquets es queden tranquils i poder començar el dia relaxats i amb seguretat. D'entre tot el que Nuria i Maite van compartir amb

RODA LA MOLA. UN DOCUMENTAL SOBRE LA ESCOLA EN VALENCIÀ.

Imagen
Gràcies al visionat d'este documental he conegut la història de l'escola valenciana. He conegut com els docents, els pares i els alumnes han aconseguit l'escola actual després de molts anys de treball i de paciència. Són un gran exemple de perseverança. "Roda la Mola" nos mostra des de diferents punts de vista la situació que es viu a les escoles valencianes i els anys de lluita que precedeixen a la situació actual. M'ha cridat especialment l'atenció del documental com els professors compten de que manera antigament quan l'ensenyança només estava permesa en castellà, havien d'enginyar-se-les per a introduir el valencià en l'aula, de manera clandestina o quasi il·legal,  i com en la seua lluita diària utilitzaven les seues pròpies armes: les estratègies educatives, per a a poc a poc anar introduint el valencià en l'escola, per mitjà de cançons, del temps lliure... Un dels principals motius pels quals els docents sol-licitaven canv

EL JOC DEL TAT

Imagen
1. RELACIONAR EL JOC DE FER TAT AMB LES 4 HABILITATS INNATES PROPOSTES PER BRUNER. -Acció encaminada a conseguir un fi:  cridar l´atención de la mare. -L´adaptación a actuar en ámbitos reduïts: ampliament de llenguatge i espai.  -L´alt grau de sistematització de les accions: repeticions constants, sempre segueix el mateix patró. -La capacitat d´abstracció per enfrontar-se amb contextos d´espai, temps i causalitat:  el joc ajuda al desenrotllament de la capacitat d'abstracció, fins a comprendre que el joguet o la persona no desapareixen de veritat. 2. QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ AQUEST JOC QUE ES PUGUEN RELACIONAR AMB LES CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE. En este joc, igual que succeïx en el llenguatge (chomski) hi ha una estructura profunda i una altra superficial. En el joc de fer tat hi ha una base que sempre funciona de la mateixa manera (estructura profunda) que es repetix, i una estructura superficial que pot variar en este cas de vegades és un xiquet que s'amag

ELS TALLERS I ELS RACONS

Imagen
* Què entenem per taller? Els tallers en l'Educació infantil servixen l'alumnat per a aprendre amb i a través dels altres, gaudint de la relació i integrant-se en el grup tot estasblint relacions afectives positives amb actituds d´empatia i  col-laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica. A més ofereix unes activitats diferents de les que es poden organitzar a l´aula i  s´estableixen relacions amb companyes dels diferents grups i amb diferents mestres del centre. Els xiquets i xiquetes treballen d´una forma més individualitzada amb un grup de companyes més reduït el que afavorix l´aprenentatge i l´assoliment de coneixements. * Al teu parer, quines normes han de regir en un taller? Les normes a l'hora de treballar per mitjà de tallers en educació infantil han d'estar clares per a tot l'alumnat i així ens assegurarem d'un bon funcionament i gaudi d'estos. - Cada taller haura de tindre un mestre/mestra de referència.

ALUMNAT NOUVINGUT

Imagen
L´ALUMNAT NOUVINGUT * Calen adaptaciones curricular per a l´alumna nouvingut? Un xiquet que s'incorpora a l'escola ha patit segurament molts canvis en la seua vida i es troba en una situació escolar nova. Si per a la seua millora és necessari realitzar adaptacions, els professors han de fer-les perque el xiquet a poc a poc i amb èxit aprengui el funcionament de la seua nova rutina. * És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada? Potser l'alumado nouvingut tinga grans dificultats a l'incorporar-se a un centre escolar nou, on es parla en una llengua que no domina i en la que no es pot expressar.  No obstant això, jo crec que al poc de temps els avanços lingüístics del xiquet ens sorprendran. L'alumne integrarà l'idioma que es parla en el col·legi i amb el que es comunica amb la seua mestra i els seus companys a poc a poc. Com a futurs docents no hem de tindre por d'açò, l'alumne parlarà, només són necessaris diferent