FRANCESCO TONUCCI

LA LOMCE SEGÚN TONUCCI

Francesco Tonucci és mestre, pedagog i, sobretot, per la seua vocació per la infància s'ha fet mereixedor del títol de "niñólogo". Investigador de l'Institut de Psicologia del Consell Nacional d'Investigacions (CNR) de Roma, ha dedicat la seua activitat professional a l'estudi del pensament i del comportament infantils en l'àmbit de la família, l'escola i la ciutat, sempre "con ulls de niño".

"... els mestres haurien d'aprofitar els moments de llibertat i joc dels xics per a observar-los, 

veure els aspectes del seu caràcter i les actituds que normalment en classe no es revelen. (...) 

no :para usar-les contra ells, sinó per a conèixer-los més".

En el visionat sobre la LOMCE que hem vist en classe, Tonucci ens explica que l'educació no pot ser competitiva sinó que ha de ser cooperativa a través del treball comú i l'ajuda mútua per a créixer personalment i intel·lectualment.

El creixement acadèmic individual que es produeix a costa de ser millor que l'altre no ha de ser un objectiu del sistema educatiu d'un país. La competitivitat educacional està obsoleta.

L'escola ha d'educar per a la cooperació, per al treball en equip, per a sumar les capacitats i les competències, per a l'ajuda recíproca, perquè ha de contribuir a formar una societat justa, solidària i pacífica.

Segons Tonucci actualment no han d'existir unes assignatures més importants que altres en el sistema educatiu. Fa referència a una "escuela de completamiento" que va tindre lloc durant la seua escolaritat, però l'escola de hui ofereix una escola per a pocs on en compte d'existir un ampli ventall de diferents llenguatges, l'important continua sent tant l'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i les matemàtiques.

Estic d´acord amb ell quan diu que el mercat no té dret a decidir com serà la societat de matí. El desenrotllament personal i intentar aconseguir la felicitat no ha d'estar condicionat per interessos polítics sinó pels purament personals.

Cita del llibre Escola Slow. Pedagogia del quotidià:

"Fa anys vaig conèixer un pagès de Laos. Estava assegut al marge d´un camp... 

li vaig preguntar: què fas?

va respondre: escolte l´arròs que creix."

Jo crec que aquesta citació parla d'una banda, sobre el fet de donar més valor al temps i a les coses perquè açò és quelcom que s'ha perdut, i per un altre costat l'excés de velocitat en la societat en què vivim, ja que cada vegada les coses es donen més de pressa i se substitueixen molt ràpidament unes per altres.