COM APRENEM A PARLAR?

Després d'haver vist el documental "The Baby Human" els aspectes que més m'han cridat l'atenció són: 

*Un bebé des que està en l'úter de sa mare mostra preferències per les veus que ha escoltat i prefereix la veu de sa mare davant de qualsevol altra. 

* Des de molt enjorn els bebés saben que les expressions es donen tant per mitjà de gestos facials com a través de la veu. Assenyalar (etapa lingüística) és una característica molt important per la qual els xiquets aprenen els noms de les coses. 

* Un xiquet al néixer té la capacitat d'aprendre qualsevol llengua. 

* Els nadons no sols reconeixen, sinó que canvien la seua actitud davant de l'escolta de la seua llengua materna i una altra que no coneixen i mai havien escoltat. (estudi del pipó) A més són capaços de distingir les paraules que tenen un significat de què no ho tenen. 

* Un xiquet pot aprendre una paraula nova cada 90 minuts.

TEORIA PSICOANALÍSTICA: 

Segons Freud, cada persona hereta una sèrie de conflictes infantils junt amb formes d'enfrontar-nos a elles. Si estes són bones experiències som persones capaces de superar conflictes, determinades situacions. Si al contrari, són experiències traumàtiques no sabrem afrontar determinades situacions, tindrem un jo dèbil. 

D'altra banda, Freud introdueix tres conceptes hipotètics: 

- Això: és l'inconscient. Quan naix el xiquet és el pur això, el pur instint. L'això seguia pel principi del plaer. El principi del plaer determina que l'instint sigui saciat i al moment. 

- Jo: és la part racional i es va generant a partir de la interacció amb la realitat. El jo per tant té la missió d'anar domesticant l'això. El jo es regeix pel principi de la realitat, és a dir, cal satisfer l'això però d'una manera apropiada i realista. (jo fort / jo dèbil) 

- Superjo: El superjo busca la perfecció i busca l'autocrítica. I assimila els valors morals dels pares.

TEORIA CONDUCTISTA: 

El llenguatge o la parla no és per al conductista un conjunt de respostes verbals adquirides per condicionament. Els mecanismes bàsics per a l'adquisició del llenguatge són, l'associació, la imitació i el reforç. Així, al principi, les mares reforcen quasi qualsevol emissió que produeixi el nadó per a dir "mamá", però, a poc a poc, es va tornant més exigent amb el seu fill dir abans de mostrar-li la seua satisfacció.

TEORIA INNATISTA: 

Les idees de Chomsky suposaven un canvi revolucionari en la lingüística ocupada fins llavors descrivint els elements que componien el llenguatge. No obstant això, Chomsky va voler fer de la lingüística una ciència capaç d'explicar la creativitat del llenguatge, la capacitat que tenim les persones per a comprendre i produir enunciats nous, oracions que no hem sentit mai.

TEORIA CONSTRUCTIVISTA: 

Piaget afirma, d'una banda, que l'adquisició del llenguatge depen del desenrotllament d'altres estructures cognitives i, d'una altra, que el llenguatge ni és el producte d'un coneixement innat, ni el resultat de còpies de l'entorn. El llenguatge és, al contrari, el producte de determinades funcions cognitives que es construïen com a conseqüència de l'acció del xiquet sobre el mig. Piaget considera que el llenguatge constituïa la funció simbòlica, definida com la capacitat per a representar la realitat a través dels seus significants, com la capacitat per a representar les coses i els successos en absència dels mateixos. És una capacitat que el xiquet manifesta quasi de forma simultània en els seus primers gestos i dibuixos, en les seues imatges mentals i en el joc simbòlic.

TEORIA INTERACCIONISTA: 

Bruner afirma que l'adquisició del llenguatge comença abans de que el xiquet comence a comunicar-se amb paraules. S'inicia en eixes relacions socials que estableix amb els adults que els van permetent crear una realitat. L'estructura d'estes primeres relacions constitueix l'input a partir del qual el xiquet coneix la gramàtica i la forma de realitzar les seues intencions comunicatives. Bruner llança la metàfora de la bastimentada per a descriure el paper que exerceix la mare en el curs del desenrotllament. Amb ella al·ludix al fet de que així com els bastides d'un edifici constituixen l'estructura sobre el qual este serà construït, així també la mare proporciona el suport sobre el qual el xiquet construirà el seu sistema cognitiu.

TEORIA CONNEXIONISTA:

Es denomina al connexionnisme el paradigma que utilitza xarxes neuronals per a comprendre i explicar la vida psíquica i la conducta. Les xarxes neuronals són un conjunt d'unitats interconnectades capaços de processar i emmagatzemar informació per mitjà de la modificació dels seus estats.